TÚNEL-REFUGI ANTIAERI DE DÉNIA, any 1937

Àudio Túnel-refugi Dénia

Bombardejos i refugis / Arxiu Municipal Dénia

TÚNEL-REFUGI ANTIAERI DE DÉNIA, any 1937

El túnel es construí com a refugi en el context de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).  Dénia quedà en la rereguarda republicana i poc a poc s’omplí de refugiats: dones, xiquets i ancians, molts procedents de Madrid, que fugien dels fronts de guerra i de les bombes.

L’estiu del 1937 s’iniciaren a Dénia els bombardejos amb l’atac del creuer “Canarias”. Poc més tard, el mes d’octubre, començaren a caure les primeres bombes de l’aviació feixista italiana i de l’Alemanya nazi que, des de l’illa de Mallorca, ajudaven als militars insurrectes contra el govern espanyol republicà.

El Comité Local de Defensa Passiva de Dénia encarregà el projecte dels refugis per a protegir la població i les obres començaren el mes de desembre del 1937. El túnel principal es va obrir per les dues entrades de manera simultània i va suposar l’extracció de més de 1000 m³ de pedra. El mes de juliol del 1938 quedava un túnel obert de 200 metres de llargària que durant tota la guerra va protegir a la població, que corria al refugi en sentir sonar la sirena del castell. Hui aquest túnel és un pas imprescindible per a comunicar la ciutat.

Recordem que Dénia patí durant la Guerra Civil un total de 37 bombardejos que mataren a 32 persones i en feriren a més d’un centenar.

«El túnel del castell van començar a foradar-lo des de la Pedrera i des del carrer la Mar i el dia que es van encontrar va ser festa al poble…. però mentre anaven paca dins i barrinant molts pensaven que si caiguera una bomba a l’entrà… el personal es quedaria ahí dins…Tots vivien amb por.

Anaven traent pedra d’aquí al carrer la Mar i escampant-la pel mig del carrer amb vagonetes, com si fora una mina. I per allà ho tiraven allà darrere del castell, perquè van començar 4 o 5 refugios… Però el del castell era el més gran i albergava a mig poble.»

Testimoni de Hermenegildo Cardona

«Els xicons quan tocava la sirena arrancaven a córrer. A voltes volien fer-nos els valents i no anaven al refugio i anaven al castell… Un dia vaig tindre por a muntó, toca la sirena i jo me’n puje per la devesa del castell i veig un hidroavió vora mar. Tota la gent arranca cap al refugio i, com ja no tenia temps, jo assoles m’amague per la porta del castell i sent l’avió damunt rumrum…”  .»

Testimoni de José Salort

  ARXIU: Pl. d´Enric Valor s/n, 03700. Dénia
       De dilluns a divendres de 8:30 a 15:00 h.

© Arxiu Municipal Dénia.